Presentación Poemario "Duesdonesdiuen"

 
Com que la nostra intenció és, sobretot, oferir-vos una mostra dels nostres poemes, no ens volem allargar gaire.
Podem dir que hi ha tres paraules clau perquè aquest llibre existeixi: el barri del Clot, que és on ens vam criar la Bea i jo; el món blogger a internet i la nostra idea d’obrir el nostre propi i comunicar-nos en la blogosfera i el grup Adictos al Verso de Lleida, amb el qual ens trobem regularment per compartir el gust per l’escriptura. 
El poemari té tres parts diferenciades: la primera amb els meus 25 poemes en la meva llengua materna, el català; la tercera amb els 25 poemes de la Maribel en la seva llengua materna, el castellà. I la part central, amb els 20 poemes comuns, meitat català, meitat castellà. Aquests poemes comuns són breus, però han volgut ser intensos i veureu que tracten de temàtica diversa: la solitud, l’amor, el desig, el desamor, la religió i els pecats, les diversitats socials que tenim a l’abast, la mort, l’absència...
Per a nosaltres, el poemari comença i acaba en ell mateix perquè el que ha estat un plaer i una aventura és el viatge del qual hem gaudit fins a aquest moment: els moments de debat amb la maquetadora i la fotògrafa, les tardes de cafè o els matins per les terrasses de Lleida canviant o discutint com podia quedar millor, el fet de buscar i poder comptar amb les col.laboracions dels artistes...
Si, a més a més, pot moure-li la tendrella (permetent-me l’ús d’aquest terme pròpiament del poeta d’Agramunt Viladot) a algú de vosaltres, llavors ja és un regal afegit.
És, per tant, un llibre de col.laboració i d’amistat, una manera de compartir, que és el que ens omple i el que li dóna sentit.

&&&

Nuestra intención es, sobre todo, ofreceros una muestra de nuestros poemas, no nos queremos alargar mucho.
Podemos decir que hay tres palabras clave para que este libro exista: el barrio del” Clot”, que es donde nos crecimos; el mundo blogger en internet y nuestra idea de abrir nuestro propio y comunicarnos en la blogosfera y el grupo Adictos al Verso de Lleida, con el cual nos encontramos regularmente para compartir el gusto por la escritura.

El poemario tiene tres partes diferenciadas: la primera con mis 25 poemas en mi lengua materna, el catalán; la tercera con los 25 poemas de Maribel en su lengua materna, el castellano. Y la parte central, con los 20 poemas comunes, mitad catalán, mitad castellano. Estos poemas comunes son breves, pero han querido ser intensos y veréis que tratan de temática diversa: la soledad, el amor, el deseo, el desamor, la religión y los pecados, las diversidades sociales que tenemos al alcance, la muerte, la ausencia...
Para nosotros, el poemario empieza y acaba en él mismo porque lo que ha sido un placer y una aventura es el viaje del cual hemos disfrutado hasta este momento: los momentos de debate con la maquetadora y la fotógrafa, las tardes de café o las mañanas por las terrazas de Lleida cambiando o discutiendo cómo podía quedar mejor, el hecho de buscar y poder contar con las colaboraciones de los artistas...

Si, además, podemos “mover” “la tendrella(permítanme el uso de este término propiamente del poeta de Agramunt  sr. Viladot
 a alguien de vosotros, entonces ya es un regalo añadido.

Es, por lo tanto, un libro de colaboración y de amistad, una manera de compartir, que es lo que nos llena y el que le da sentido.