Feia dies que no et llegia, m'ha agradat molt i em sento així. La fotografia molt escaient i amb molt força. Ja saps, "xicoteta" no deixis mai d'escriure, que res t'allunyi de l'essència que portes dintre. Suposo que ens veurem per fer cafè.
No sóc l’ona brava que lluita cos a cos amb la roca emergent, sóc tant sols l’aigua cansada que amb safata d’escuma et deixa els petons de la mar salada en els forats plens d’altres gotes mentre et netegen de sorra la base forta que s’enclava en la platja endormiscada, mentre raigs de lluna blanca et canten de matinada versos amb so de música suau d’onada ballant amb cadència inacabada. I mentrestant, espero il•lusionat la resposta a tants viatges que tu roca ignota em cobreixes amb ombra de silent solitud.
9 comentarios:
Mejor ser arena suave fundiéndose con el mar...¿no?
besos
....para yacer siendo tu playa, como todo cuerpo con otro cuerpo...Muy hermosa la metáfora, asociada al mar....Recibe una ola de abrazos Sarbalap
Feia dies que no et llegia, m'ha agradat molt i em sento així. La fotografia molt escaient i amb molt força.
Ja saps, "xicoteta" no deixis mai d'escriure, que res t'allunyi de l'essència que portes dintre.
Suposo que ens veurem per fer cafè.
Mar y orilla, tan cerca y tan diferentes...
Me ha gustado la fuerza.
Besoss
Preciosos versos.
Un saludo
Que bonita..
me gusta... a veces... la cosa se complica y la roca no es mar y el mar no es roca..
nunca..
poner el barco hacia otros besos
Un saludo
altaír
Y una y otra vez.
Besos.
Un conjunto perfecto el abrazo del mar sobre las rocas..
Me encantó.
Besos y susurros dulces
No sóc l’ona brava
que lluita cos a cos
amb la roca emergent,
sóc tant sols l’aigua cansada
que amb safata d’escuma
et deixa els petons
de la mar salada
en els forats plens
d’altres gotes
mentre et netegen
de sorra la base forta
que s’enclava
en la platja endormiscada,
mentre raigs de lluna blanca
et canten de matinada
versos amb so
de música suau d’onada
ballant amb cadència inacabada.
I mentrestant,
espero il•lusionat la resposta
a tants viatges
que tu roca ignota
em cobreixes amb ombra
de silent solitud.
Publicar un comentario