30 de octubre de 2009

No Puedes


Quizás,
No Puedes.
No puedes pedirme que te quiera,
pero puedes dejar que te quiera.
No puedes exigir que te bese,
pero puedes esperar
que mis labios rocen los tuyos.
No puedes obligarme a caminar contigo,
pero puedes dejar
que siga tus huellas.
No puedes,
pero sabes...
que te querré, que te besaré
y que caminaré contigo.
Y sí,
quizás no puedes,
pero puedes hacerlo.
*

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Demasiada espera..., quizás.

Besos.

Tempus fugit dijo...

Poder y querer... ¡vaya par de verbos! Porque si añadimos "hacer"...


besos

AnaM.M.N dijo...

Si quiere...quizás,,,pueda.

Un abrazo

Anabel dijo...

Pero ¿puedo o no puedo?

Ains, ¡qué complicadas sois las mujeres!

;-)

Besicos y hasta el jueves,

Anabel, la Cuentista

qui sap si... dijo...

Si puc.
I ho saps.
Però m’agrada
el teu moment
d’indecisió,
el petit dubte
que es dibuixa
sota les parpelles
el breu instant
del llamp
que t’incita a fer-ho.
M’agrada quan t’apropes
i em prems la mà
com si fer-ho
trenqués el secret
més ben guardat.
Em deleix que volin
els teus llavis fuetejats
per un vent invisible
i atropellin els meus
amb uns petons
que semblen més
d’adolescents.
Tots aquests jocs
de fer-ho o no,
d’estabornir el temps
cap avant i cap enrere,
per acabar com sempre,
amb mi.
Si puc, i tu ho saps,
però m’agrada
que juguis amb mi,
i vulguis fer el camí a la vora
compartint obagues i solanes,
premuts els dits ben fort,
tu i jo.
I el món, darrera.